Baixet, grassonet, septuagenari i President d’Itàlia. Silvio Berlusconi reuneix tots els requisits per ser considerat una icona sexual de la política. Home elegant, carismàtic, seductor, les seves maneres refinades enamoren a més d’una electora. O potser és la seva prepotència arrogant, el gust per transgredir la llei i els continuats abusos de poder el que encisa a les votants?
Sigui com sigui, Berlusconi és sens dubte el paradigma de la superació personal, un home que ha passat de construir pisos a edificar un imperi mediàtic de proporcions colossals: l’emblema de l’èxit professional. No és estrany, doncs, que aquest semidéu adorat per mitja Itàlia adopti vicis d’emperador omnipotent i s’acabi creient legitimat per actuar com vulgui. La seva ambició empresarial sense límits l’ha portat a controlar gran part dels mitjans de comunicació italians, fet en teoria incompatible amb l’exercici d’un càrrec polític de tanta importància.
Però aliè a les veus contràries a tal
excés d’autoritat, ell prefereix fer la seva com si sentís ploure. La seva
mansió s’ha convertit en un lloc de peregrinatge on regna la depravació més
obscena i el llibertinatge més impúdic. Amb el temps s’ha convertit en costum
veure-hi desfilar adolescents d’aspecte virginal convidades expressament per
Berlusconi en un gest de sospitosa hospitalitat. Aquestes orgies emmascarades
han portat més d’un maldecap a Il
Cavaliere, que no escatima cap micròfon per proclamar les seves santes
intencions. Segurament caldrà atribuir aquest gran èxit amb les dones al seu innegable
encant viril o bé a un cutis perfecte que el converteix en objecte del desig
femení. I no és per menys. Segons una enquesta realitzada a noies italianes d’entre
20 i 30 anys, el 32% de les enquestades va afirmar que estarien disposades a
anar-se’n al llit amb Berlusconi. El 68% restant va respondre: “una altra
vegada?”.
