Poc ho haguera imaginat l’avi Joan, quan tot just
començava a escriure els seus primers versos, que tindria per filla una vaca
cega i per nét un polític socialista. Però lluny de seguir els passos del seu avantpassat
poeta, en Pasqual va mostrar aviat una clara vocació per la política: ja de ben
petitet exercia de mediador en conflictes i discussions familiars; a l’escola
sempre feia campanya per a ser escollit delegat de classe. Amb el pas dels anys
una brillant carrera acadèmica i una militància exemplar al Partit dels
Socialistes de Catalunya el durien a ocupar càrrecs institucionals de gran
importància, com el d’alcalde olímpic de Barcelona i el de president estatutari
de Catalunya. La resta, és història...
