Dit i fet. Tan bon punt ha estat coronat flamant rei
de Catalunya, Artur Mas s’ha erigit capdavanter d’una autèntica croada contra
la crisi. La cort sencera ha canviat d’aires: l’endeutament i l’ostentació ja
no es porten com ans solien. Ara són mal vistos, es valora sobretot l’estalvi,
l’austeritat.
Es tracta d’una croada aquesta que no entén de serveis socials, organismes
o institucions, per molt bàsics i elementals que siguin. Sota el pompós estendard
de la pàtria i en nom d’aquest país sembla que tot s’hi val a l’hora de
retallar en sanitat, educació i el que convingui. I si algú s’atreveix a alçar
la veu en contra se’l titlla immediatament d’heretge, se’l margina com a un
empestat i llestos. Ja hem pogut veure que en aquest regne la indignació no
s’estila gaire. És considerada una provocació perillosa, un agent pertorbador que
altera la penitència cristiana que tot bon súbdit ha de complir escrupolosament
en aquests temps de vaques magres.
A fi de vetllar per aquesta noble causa els
bufons del rei Artur estan disposats a actuar amb absoluta contundència: si cal
estomacar infidels se’ls estomaca, si convé retallar partides pressupostàries
es retallen sense miraments... S’han acabat els excessos i el llibertinatge
desenfrenat d’èpoques pretèrites. Cal restaurar l’ordre i el seny perduts durant el regnat d’altres
monarques més arrauxats. La croada que tot just ara comença es preveu llarga, cruent
i despietada. Però tot sigui pel futur del fràgil reialme català.
Llarga vida
al nostre Rei!
