(cliqueu sobre el dibuix)
I sembla que fos ahir quan tots dos van creuar-se per
primera vegada al Congrés dels Diputats...! Ella, papers en mà, es dirigia a la
tribuna disposada a defensar amb gran eloqüència la retirada de les tropes
espanyoles d’Iraq. Ell, se la mirava dissimuladament des del seu escó, amb la
vergonya de l’amant gelós que intenta ocultar una passió incontenible. Cada cop
que es creuaven pels passadissos del Congrés tots dos sentien l’impuls
irrefrenable d’abraçar-se, deixar de banda les diferències polítiques que els
separaven i fondre’s en un petó ardent, humit, sincer... Però feien el cor
fort, perquè en el fons sabien que el seu era un amor impossible.
