Amb dos pebrots. Emulant la mítica proesa de David contra Goliat, Alfredo Pérez Rubalcaba s'ha posicionat com l'únic candidat socialista capaç de plantar cara a un Rajoy gegantí crescut per les enquestes. En aquest cas, però, la gesta es presenta complicada, si no impossible.
Fent gala d’una
valentia encomiable i d’un sentit del ridícul més aviat exigu, Rubalcaba s’ha entregat
amb cos i ànima a una batalla electoral que molts donen ja per perduda. Però ni
els pronòstics més pessimistes ni els auguris més catastròfics aconsegueixen
fer desistir aquest màrtir de la causa progressista de l’intent de substituir
Zapatero a la Moncloa. Greu insensatesa o noble determinació? Hi ha qui sospita
d’una soterrada vocació suïcida del candidat del PSOE, qui sembla no ser
conscient de la delicada situació en què es troben ell i el seu partit.
Mentrestant,
entre crítica i crítica al Govern, Mariano Rajoy celebra amb la boca petita una
victòria electoral més que assegurada. Després de mesos i mesos culpant als
socialistes de la desastrosa situació econòmica en què es troba el país, el
líder del PP corre el risc de quedar en evidència un cop investit president si
es descobreix que la seva fórmula màgica per sortir de la crisi no és tan
màgica i efectiva com ens ha estat fent creure tot aquest temps.
I és que tal i
com pinten les coses l’elecció no serà pas fàcil: Espanya es debat entre un
somiador que aspira a fites inassolibles i un xarlatà que promet falses
esperances. Que Déu ens agafi confessats.
